dilluns, 29 d’abril de 2013

Obriu les orelles!

Tots tenim els nostres gustos musicals, les nostres preferències, artistes i cançons que no ens cansem d'escoltar, i que s'amplien quan ens arriben coses noves a través dels nostres amics, companys, coneguts o d'altres, o directament dels mitjans que escoltem. També s'amplien quan som nosaltres mateixos els que explorem el mercat musical. D'una manera o una altra, al final les fem nostres (o no!) i passen a ser part del nostre bagatge cultural musical.
El que està clar es que hem d'estar oberts a aquestes coses noves, i quan dic noves no ho dic només per les novetats discogràfiques. Hi ha un munt d'història de la música popular per repassar, i trobar joies en les que no havíem caigut abans, bé perquè no hi vam caure, o no ens van arribar, o bé per prejudicis o imatges preconcebudes en certs artistes o gèneres. Finalment, per tant, ens hem perdut temes interessats com a mínim. 
Ahir feia sobretaula amb dos coneguts, un és productor musical i l'altre està escrivint un llibre sobre la música popular del 1966 al 1978. Xerrant amb ells em vaig adornar que el meu bagatge musical encara ha d'explorar moltes discografies, ha d'amarar-se de nous artistes, de noves sonoritats, i redescobrir temes de grups o solistes de referència, i no son nous!
Per il·lustrar una mica això que dic, us presento a continuació alguns exemples de temes d'artistes coneguts, catalogats en un gènere, fent justament un altra cosa molt diferent.

Led Zeppelin. Estareu d'acord que és un grup de rock (i potent) i blues bàsicament. Al disc Houses Of The Holy (1973) hi ha dos talls 'especials':


The Crunge és un tema funky!


I D'Yer Mak'er un tema reggae!

Més coses...
Deep Purple, un altre grup de rock potent, té aquest tema de 1998, Any Fule Kno That, a la manera de Red Hot Chili Peppers o altres grups que han fusionat estils: 


I més. Scorpions, grup de rock potent (i balades sensacionals) té aquest I'm Going Mad, de 1972, molt diferent del que els faria famosos: 


I a més, a Is There Anybody There, del LP Lovedrive (1979) també li van donar al reggae... 


I ara, alguns exemples de joies. Per començar una joia de la reina...


Soul Brother, de Queen, va ser la cara b del single Under Pressure, de 1981

I dels U2, una de les cares B de The Unforgettable Fire (1985), Bass Trap, un tema molt chill out no?


Els Dire Straits no en tenen moltes de cares B però hi ha aquesta Badges, Posters, Stickers & T-Shirts, cara b de Private Investigations, i que té una versió extended al 12" 


Bé, com veieu, si investigueu els vostres favorits segur que trobeu joies, i a més potser aquells grups o solistes que no us feien el pes us sorprenen amb alguna coseta. Hi ha tantes coses...

Aquesta entrada del bloc va dedicada a tots els que seguiu la meva #selmusical