dijous, 22 de novembre de 2012

Microcontes

Això va de twitter. Algú va tenir aquesta gran idea: Un conte en 140 caràcters (menys realment, perquè ha de caber @micro_contes). És una gran idea perquè anima les persones tuiteres a escriure d'una manera més propera a la narrativa. I suposa un nou gènere penso. Aquí reuneixo els que he anat escrivint fins a dia d'avui, amb alguns extres, com els dvd ;)  

1. Diumenge. Llevar-se costava. Però va ser posar-se Hendrix i pegar un bot del llit, engrescat davant del dia que començava. 


Aquest 1. està basat en fets reals :)

2. Diumenge. Tenia per davant misa + meeting. Pensava en cervesa + escopinyes (amb aquella salsa!). I va marxar cap al bar.

Però aquest 2. noooo eeee. Directament al #ppqu sempre!

3. Nit del diumenge. Cabòries. Posà la tele. Debat de candidats. "Buf!" exclamà quan va veure-la. "Puaj!" quan va escoltar-la.

- no feu aquesta cara, ja sabeu de qui parlo, xD -

4. Al menjador. Escoltava el rellotge de paret. Sentia els darrers raigs de sol entrant per la finestra. I l'aroma del cafè. Pau.

Un altre #PPQu

5. Al mercat. Xivarri, trànsit. Els bens exposats amb cura, els colors de les fruites, la brillantor del peix. En gaudia. 

Dedicat als mercats de Barcelona

6. Les 7 i 10. Va notar la tremolor del mòbil a la tauleta. Era un DM tuitero. "Bon dia!!!!" "Riiiiiing" "Amunt!". Era ella.

Aquest 6. també està basat en fets reals :)

7. Encara llegia el diari. Amb internet a sobre a tota hora aquest costum s'estava perdent. Trobava sempre quelcom d'interès. 

Més #PPQu

8. Aquest que segueix només el podeu llegir aquí -és una raritie, xD-

Mirava la fotografia. Ell amb el seu equip. Els trobava a faltar molt, moltíssim. El dia a dia. Les circumstàncies de la feina. Sempre acabava caient-li alguna llagrimeta. Tot i això, no s'en podia estar. 

Espero que els tuitaires us animeu a microcontejar, i els altres també i si no, a escriure alguna cosa. A reveure. Com sempre us deixo musiqueta.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada