dimecres, 31 d’octubre de 2012

Blues

Sempre m'ha agradat. No us parlaré ara del que és el blues ni de la llegenda del pacte al creuament de camins... res d'història. Fins i tot res de cap bluesman. N'hi ha mooooolts - més que les o que he posat ;) -, i a més tots son molt bons.

Aquí només idees, en forma de paraules, de lletres per a un possible blues. Possible perquè després s'ha de posar la música. I després s'ha de tocar. Un cop parlant d'això un amic em va dir: "Saps quin és el millor instrument per tocar el blues?" Vaig pensar de seguida en respondre que la guitarra, però un altre amic m'havia dit un cop que el saxo era el millor. Dubtava, perquè sabia que en la pregunta hi havia alguna trampa. Igualment vaig respondre: "La guitarra". I com havia previst, hi havia trampa. Una trampa molt bonica. Em va respondre: "No. És l'ànima."

Tot el que expressa el blues té a veure amb els estats de l'ànima. Per tant aquestes idees en forma de paraules, de lletres, reflecteixen sentiments sobre moments o coses que et passen en certs moments de la vida, i que acompanyades de la música, i del tipus d'execució d'aquesta, donen pas al blues. És cert que la tristor és més present que altres sentiments, però la bellesa de les paraules compensa.

A finals de gener d'enguany vaig escriure la lletra següent, en parts. L'1 de febrer la vaig presentar, com part del meu projecte musical (molt senzill i modest), del qual podeu escoltar algunes coses en el reproductor de la columna de la dreta. La música per aquesta lletra està pendent.

Tocant fons

Tocat fons... El cor fa temps que no en se res i lànima s'esvaeix. Només la ment per trobar el camí de tornada /
Tocant fons... Empenyo els anys i es van tancant vies, oblido les ambicions.
No trobo respostes en cap dels meus racons /
Tocant fons... Veig cremar les esperances i de les espurnes torna a sorgir amb força la teva llum.
Treu-me d'aquí, què pugui deixar enrere aquest fum /
Tocant fons... Separats per un mur al meu voltant, camino cap a un abisme segur, en una fugida endavant.
Treure'm d'aquí és treball dur, però per a tu només serà un instant /
SOLO /
Tocant blues... ja ets aquí ja has arribat, el meu cor ha tornat /
mentre sona el teu blues l'ànima va revifant /
No tornis a marxar /
Mai /
No tornis a marxar /
El teu blues mai ha de marxar...

Cap al setembre vaig escriure aquestes paraules per a un altre tema

Escolto la teva veu a prop meu/
I el meu cor surt corrent a buscar-te/
És ben boig...

En anglès és

I hear your voice close to me/
And my heart runs out to meet you/
He's very crazy...

I ahir, unes altres paraules per a un altre

Plou... Son llàgrimes del cor. Ja passarà... Com sempre.

En fi, idees.
Us deixo musiqueta per a l'ocasió, molt apropiada a més avui que plou...

dilluns, 29 d’octubre de 2012

Paraulotes, frases, idees i d'altres cabòries

Després d'uns dies intentant trobar un fil per escriure, m'he adonat que el tenia davant del nas. Tot el que veia com a possible tema per escriure, bé el títol d'una cançó o part de la seva lletra, bé una paraula concreta o una frase mítica d'algú, bé una experiència o diàleg cibernètic; tot, tot junt, s'ha convertit de cop en aquestes línies. Començo...

The Long And Winding Road, de Lennon i McCartney (encara que, de fet, va ser composada a Escòcia per aquest darrer). Una cançó dels Beatles, sí, de l'àlbum Let It Be (1970). The Long And Winding Road, traduït al català, és El Llarg I Sinuós Camí, el nom que vaig triar per aquest bloc, per una banda com a homenatge al grup i per altra perquè em quadra com identificatiu del nostre pas per la vida, amb tot de canvis i voltes, i que és el marc ideal per escriure vivències.

"Aquests son els meus principis. Si no li agraden, en tinc uns altres", Groucho Marx. Quin gran home. Podria posar moltes frases d'ell, però crec que aquesta és La frase. L'esperit de supervivència de l'humà, retratat. I molts polítics també...

Lligat amb això últim dels polítics...
Reflexió: Ha començat a fer fred, però a Catalunya seguim tots molt calents, i espera't. No crec que aquest contrast sigui cosa del canvi climàtic, o sí? 

I lligat amb la reflexió anterior...
Paraula clau: falòrnia. Una falòrnia és una idea errònia o una raó feble que hom dóna com a decisiva, com a cosa segura. Son dies de moltes falòrnies, per totes bandes. No us deixeu enserronar. Al lloro!

Una frase que sempre m'agradat i sempre poso pels llocs: "En el temps actual la gent busca coneixement, no saviesa. El coneixement pertany al passat. La saviesa, al futur", Vernon Cooper, indi lumbee. Això està molt bé. Però...
Crec que la saviesa ve d'observar de l'experiència que fas del coneixement. Si no tens el coneixement, no tindràs mai l'experiència que et porti a la saviesa. D'altra banda, pots trobar la saviesa d'experiències sense coneixement previ? Crec que sí, però solen ser complicades, o fortuites, fins i tot dures, o no!?

Un fet. Dissabte passat vaig assistir a un concert dels Pink Tones, un grup dels anomenats de tribut, en aquest cas a Pink Floyd. Hi ha moltes persones a qui no els agraden aquests grups perquè només volen escoltar l'original. Jo no sóc d'aquests. A mi m'agrada escoltar en directe la bona música i si no pot ser de l'original, que sigui d'algú que la toqui. La música de Pink Floyd és tan bona! I els Tones ho fan molt bé. Recordeu, música és un #PPQu ...

Què penseu de tot plegat? Mulleu-vos! Ara sí toca!
Us deixo musiqueta...

dissabte, 13 d’octubre de 2012

L'Art del Col·leccionisme

Recordeu els #PPQu s? Com us va amb ells? Espero que progressant adequadament!
Un dels millors que hi ha és l'art de col·leccionar.  Sí, és un art. Saber buscar, recollir, saber guardar, classificar, saber observar, gaudir... Col·leccionar no és senzillament fer una pila d'alguna cosa que ens agrada!
Qui no ha fet en algún instant de la seva vida una col·lecció d'alguna cosa? De cromos, per exemple. Segur que molts de nosaltres, gairebé tots, hem fet alguna col·lecció, del que sigui, en alguna ocasió. La veritat és que la quantitat de coses col·leccionables avui dia és gairebé infinita. Hi ha col·leccions de tot, des de les clàssiques de cromos, xapes del cava, vinils, segells, comics, monedes, clauers... fins més modernes, com els pins, i modernes i a més comercials, com cases de nines, tancs (ups!), bitxos del National Geographic (sí sí, tal com llegiu),,, 
Hi ha també col·leccions curioses com sobres de sucre, paperetes electorals, encenedors; i de més laborioses i costoses com papallones, minerals, autògrafs... hi ha qui col·lecciona aparells de ràdio! En fi, que hi ha coses per col·leccionar a dojo. No hi ha excusa!
Sempre és bon moment per començar a col·leccionar alguna cosa. I, molt important, el valor de la teva col·lecció és el que tú personalment li dones! 
De les meves col·leccions, les de cromos van les primeres cronològicament. El meu pare ja en feia, I així, de pares a fills, passa l'art. Recordo moltes col·leccions. Us citaré algunes d'elles. De futbol, un àlbum del mundial de 1974 de la Coca-Cola, on cada cromo tenia 4 jugadors! I de 1974 també, la Xibeca Damm va fer un de la lliga, on a la portada sortia en Johan! Sí, el Cruyff. Els cromos èren molt petits i d'un paper molt feble. Si visiteu l'antiga fàbrica de la Damm, al seu museu podreu veure un exemplar.
Altres col·leccions de cromos van ser les de motos, de Panini, cromos autoadhesius! La fotografia és d'un àlbum de 1973. 



També vaig fer àlbums de pel·lícules (Star Wars...), i de sèries de dibuixos, de la Danone. Recordeu els cromos de la Danone? Suposo que molts de vosaltres sí. Però els meus favorits van ser els de Bimbo. 'El libro de las adivinanzas' (foto, primera edició, gener de 1974), 'El porqué de las cosas'... Els pastissets criden més que els iogurts! 




Després dels cromos van venir els cómics, principalment els de Bruguera, tot i que coneixia el TBO clar! I els àlbums de Tintin, Astèrix... Més tard em vaig aficionar al Cairo i al 1984, grans molt grans!
Però la meva gran 'cole' és la del vinil. És passió. I a més, escoltar-los esdevé un magnífic #PPQu . Us citaré unes paraules de Trent Reznor a la revista Popular 1: "Quan vaig crèixer a la Pennsylvania rural, cada vegada que comprava un disc de Pink Floyd, ni tan sols sabia quina imatge tenien aquests paios, la gent que feia la música eren misteriosos. Miraves el disc, llegies els crèdits i les paraules que apareixien en el vinil. el absorbies i creaves una cosa que era més gran que la vida".
Així és, clavat.
Mireu aquesta fotografia, és d'un single dels Beatles, un disc de 7" amb portada de paper, editat a Barcelona el 1963, i que els meus pares posaven al seu tocadiscs, passant-me el dolç verí de la música i la fabulosa màgia del vinil, potser sense voler. Un altre cop, de pares a fills...



On més fàcilment es pot constatar aquest fet del col·leccionisme és a fires i a mercats. Us posaré dos exemples. Les fires del disc de col·leccionista, que tenim a Catalunya ja fa molt de temps, en referència a vinil i altres suports relacionats amb la música. I  de manera més àmplia, el mercat de Sant Antoni de Barcelona dels diumenges al matí, on hi ha de tot! Quants cops havia anat a canviar, comprar i vendre cromos! Si podeu, heu de fer un tomb. Gaudireu de debò.
Apa doncs, a col·leccionar! I parleu de les vostres col·leccions!
Aquest escrit el dedico a tots els col·leccionistes del món, i a pares i fills que comparteixen aquest art.

dimarts, 9 d’octubre de 2012

Petits Plaers Quotidians

No podia començar aquest lloc d'una altra manera que no fos aquesta, mostrar al món el concepte 'petit plaer quotidià'. Una cosa que ens fa més agradable el nostre trànsit pel llarg i sinuós camí de la vida.
QUÈ ÉS AIXÒ? Un petit plaer quotidià (#PPQu a partir d'ara) és qualsevol cosa que tingui un cert to cultural, que sigui assequible, que et proporcioni una satisfacció i que pots fer gairebé tots els dies de la teva vida. Però allò més important perquè es produeixi és la teva voluntat de donar-li vida, aplicant una petita part del teu temps diari. 
Bé, explicat això, convé potser reflexionar sobre alguns termes del concepte. Per què un petit plaer quotidià  ha de tenir un cert to cultural? Les persones tenim certes inquietuds, i una d'elles hauria de ser tot allò relacionat amb la cultura de les arts (si no sentiu aquesta inquietud no cal que llegiu més, no passa res).
Bé, per tant, qualsevol inquietud, o interès, normalment l'hem de resoldre d'alguna manera. Les culturals les resolem habitualment amb gustos, o preferències, en els que invertim un temps, i uns diners. I això ens produeix un grau de satisfacció. I he introduït un altre terme ara mateix: l'econòmic. Per què un #PPQu ha de ser assequible? Fàcil no? Si no et costa gens, i com veureu d'aquests hi ha força, doncs millor que millor. I si et costa, que sigui poquet, fixeu-vos que parlo sempre de 'petit', i recordeu que, a més, ha de ser 'quotidià'. 
Però quotidià no vol dir cada dia. Tot i que sí que és cert que existeixen #PPQu que pots tenir cada dia sense que arribis a avorrir-los, ni a gastar-te els diners. Allò necessari per poder gaudir-ne és tenir el temps i dedicar-lo al #PPQu . La voluntat és molt important, perquè si no li poses, no hi haurà #PPQu  Si no tens el temps, doncs res, et fots i a buscar un altre dia, però si el tens, la voluntat l'has de tenir. I el temps dedicat al #PPQu  recordeu, ha de ser una petita, petita part de la teva vida diària.
Bé, reflexionat el concepte, i abans de explicar-vos alguns dels meus #PPQu s hi ha una cosa molt important que cal tenir en compte: un #PPQu no és un vici. Fer un piti quan surts de la feina no pot ser de cap manera un #PPQu ! encara que reuneixi tots els termes del concepte. Es tracta d'una necessitat per un vici adquirit.
I dit això entro en matèria pràctica.
ANEM A PELS #PPQu s!
El meu primer #PPQu favorit és mirar i escoltar el paisatge, per gaudir de la natura. Vaig començar de ben jovenet, i tinc un record molt bonic de l'època, potser algún dia l'expliqui aquí. Mirar i escoltar el paisatge, a la platja o a la muntanya. Al matí o a la tarda. Les meves combinacions: platja-matí, muntanya-tarda. Pots gaudir d'aquest #PPQu assegut en un lloc o caminant. Fent fotografies o gravant un video. Sense pensar en res més, només en el relacionat amb el que estàs veient i escoltant, i això és molt important, perquè del contrari no tindràs #PPQu  I no té cap cost, només si t'has de desplaçar. Si no et pots desplaçar a la platja o a la muntanya, busca algun altre lloc en el que et sentis còmode. Hi ha qui li agrada anar a l'aeroport a veure com surten els avions!


Un altre dels meus #PPQu  en el que tots coincidirem segur, és en escoltar música (compte, per a mi això és més vici que #PPQu !!!) Bé, escoltar música i sense fer altra cosa. Hauria d'haver afegit aquest terme més amunt: no s'ha de fer res més mentre gaudeixes del #PPQu !  Evidentment, aquí cadascú escoltarà el que li vingui en gana d'acord amb els seus gustos i preferències. Quedeu-vos amb la imatge d'algú assegut comodament escoltant Mozart o The Beatles, per posar uns exemples força coneguts (espero, si no, anem malament...)
Algú pot dir que la música és cara. Mireu, hi ha molta música gratuïta a la xarxa, molta. Busqueu. I si teniu vinils, que res millor que escoltar-los de nou, assaborir-los...
Relacionat amb l'anterior, escoltar la ràdio. Un altre #PPQu .  Escoltar la ràdio, però no música per la ràdio, programes! Tertulies, reportatges, programes amb participació. Les veus de la ràdio! I és gratuïta! Excepcionalment aquí sí que podeu estar fent altra cosa. Us passarà el temps volant! Aquest #PPQu és una mica especial sí. Podem afirmar que és l'excepció del concepte #PPQu .
Continuo lligant #PPQu s.  Un altre mitjà de comunicació. Llegir el diari (físic, no pel web) és un gran #PPQu .  Compte, ja sabem que la immediatesa en la propagació de les notícies fa que el diari quedi ràpidament obsolet com a mitjà informatiu però hi ha opinió, hi ha cròniques d'actes culturals... És un gran #PPQu insisteixo. 
I si parlem de llegir, llegir un llibre! #PPQu sensacional! Quants llibres tenim a casa i molts no els hem llegit mai! Hi ha qui diu que té certa gràcia això, en fi, sentits de l'humor...
També ha de ser un llibre físic no? És clar que sí! Suport físic sempre: Llibre, diari, vinil...
Tant escoltar i llegir obre la gana! Anem a pels #PPQu que tots esperaveu!
Us poso un video, curt, però que ja il·lustra força...

video

Bé, ja veieu per on va. Esmorzar de forquilla, tapes, canyetes... Un bon desdejuni, contundent, sense preses, és un #PPQu que jo anomeno 'esmorzar espectacular'. I si el combines amb una sortida al camp... I que anem a dir de l'hora del vermut amb tapes. Aquest #PPQu requereix reservar una mica de pressupost i triar bé els llocs. Èxit garantit. I no penseu en dietes...
Dediqueu un dia festiu a fer-ho tot: sortir per esmorzar, gaudir de la natura, fer el vermut... Aquest pack de #PPQu hi ha qui el va anomenar ADSL (Asmursar, Dinar, Sopar i Lo que calgui). Ben trobat!
Finalment, vull dir-vos que #PPQu s  a més d'aquests que he posat hi ha molts més: dibuixar, pintar, fotografiar, escriure, col·leccionar... i un de molt important: xerrar amb els teus coneguts i/o amics, personalment o per la xarxa. Així que sigui quin sigui el vostre o vostres #PPQu s favorits, practiqueu-los!!!
Dedico aquest primer escrit a totes les angeletes del tuit (elles ja saben qui son). Als angelets no perquè us pixeu fora coi! Salut!